Museïtzació de l’Estoa a la Neàpolis d’Empúries

El Departament de Cultura de la Generalitat ens va encarregar el projecte de museïtzació de l’edifici Estoa de la polis grega d’Empúries per tal d’ordenar la seva visita i facilitar la comprensió als visitants de les estructures de l’Àgora, Hem definit el procés d’intervenció i restauració del monument que considerem una bona adaptació als criteris actuals amb finalitat educatives i lúdiques. S’utilitzen nous materials i criteris i es manté l’esperit clàssic de la història i del jaciment.

La Neàpolis grega d’Empúries és un conjunt arqueològic d’una importància excepcional en el marc del patrimoni històric del nostre país. En la museïtzació d’aquest espai s’ha hagut de treballar per part nostra amb molta cura per la fragilitat dels materials i la necessitat de fer comprensible al visitant un conjunt d’estructures que d’entrada es trobaven superposades, fruit de la pròpia evolució del jaciment, que ha aflorat a partir de les diferents campanyes d’excavació arqueològica. Una primera decisió adoptada conjuntament amb l’equip d’arqueòlegs va ser quin moment històric mostrar d’entre les diferents seqüències i restes de la Neàpolis. Vàrem apostar per destacar dos moments, l’Estoa i l’Àgora gregues originals del segle II aC i la necròpolis tardoromana del segle IV dC. 

L’estratègia d’intervenció es va plantejar a partir de tres mecanismes de projecte: l’ús de paviments diferenciats, els elements construïts i la il·luminació exterior. Els paviments exteriors, de manera subtil i mitjançant els colors i les textures, van marcant els espais històrics diferenciats. L’Àgora es destaca amb un sauló compactat de color ocre, la part corresponent a l’Estoa amb una grava de color gris i el sector tardoromà amb una grava rogenca. Finalment els dos camins d’accés principals es pavimenten amb un sauló sòlid de color terrós que facilita les condicions d’accessibilitat en uns trams de forta afluència de visitants.

Els elements construïts , pensats com a peces que no s´imposen sinó que apareixen en els punts estratègics per tal de fer comprensible el monument, s’han escollit de materials de textura integrada en el lloc i que no amaguen la seva condició d’elements nous i de línia senzilla. En el tram final de l’Estoa, tocant al mar es construeix un entarimat de fusta que permet un recorregut ascendent fins a aconseguir la visió global de l’etapa tardoromana en interacció amb l’edifici de l’Estoa. La il·luminació vol puntuar també alguns elements destacables i acompanyar el visitant en una visió nocturna que posa l’accent sobre determinats elements

La intervenció en aquest monument s’ha fet amb l’aportació dels coneixements dels diferents experts que hi han intervingut com els arqueòlegs, restauradors i altres tècnics. El resultat és una intervenció serena que es posa al servei d’aquest espai emblemàtic per tal de ressaltar i fer més comprensibles els seus valors i la qualitat dels seus espais.